Què passarà ara quan miri cap a l'esquerra?
Ja no hi seràs tu. Ni els teus rínxols. Ni la teva veu bromista. Ni les teves poses femenines. Ni la teva capsa taronja. Ni la teva col·le de tasses brutes.
Qui em dirà (ni q sigui mentida) com estic de guapa un dilluns al matí?
Em costarà acostumar-m'hi, eh?
Que tinguis molta sort, Pompou.
Qui m'anava a dir q aquell nano hippy q vaig conèixer a la cua de la matrícula de la Facultat, ara fa 14 anys, es convertiria en algú a qui veuria cada dia durant 6 anys seguits?
Molts petons, "ciós".
Pinito
Qui em dirà (ni q sigui mentida) com estic de guapa un dilluns al matí?
Em costarà acostumar-m'hi, eh?
Que tinguis molta sort, Pompou.
Qui m'anava a dir q aquell nano hippy q vaig conèixer a la cua de la matrícula de la Facultat, ara fa 14 anys, es convertiria en algú a qui veuria cada dia durant 6 anys seguits?
Molts petons, "ciós".
Pinito
posted by Eddie Pou at
1:32 p. m.
1 Comments:
Miris cap on miris trobaràs motius per estar contenta, però sobretot seguiràs tenint motius per estar orgullosa quan miris endavant, cap a la teva pantalla, i vegis la gran feina que estàs fent. Has estat el meu mirall, Esther. Amb cada projecte em marcaves el camí a seguir i amb cada somriure (la Nuria et deia sonrisa perenne) m'ensenyaves l'esperit correcte per afrontar el dia a dia.
A més, segurament seurà l'Adela al eu costat. O sigui que potser trobaràs a faltar el desordre caòtic de la meva taula, però els rínxols i la panxa estan garantits durant un temps.
Un últim desig per acabar. Que aquest petitó (no tan petitó) que portes dins sigui tan guapíssim com ho és la Martina i que algun dia es converteixi en una persona tan increïble com la seva mare.
Mil dos-cents quaranta vuit petons, ciosa. T'estimo moltíssim, dona de les mil veus.
é
By
Eddie Pou, at 1:55 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home