Què t'hem de dir, noi?
Que els matins estaran una mica buits i les tardes seran més lentes?
Que hi ha prestatges que ja no s'ompliran?
Que queden cerveses per tastar i molta música per escoltar? Que encara ens has d'explicar molts acudits?
Que ens queden les butxaques plenes de moments per compartir?
No.
Et diem que vagi bé.
Que molta sort, que t'ho mereixes.
Que volis fins deixar enrera el cel.
Que hi ha prestatges que ja no s'ompliran?
Que queden cerveses per tastar i molta música per escoltar? Que encara ens has d'explicar molts acudits?
Que ens queden les butxaques plenes de moments per compartir?
No.
Et diem que vagi bé.
Que molta sort, que t'ho mereixes.
Que volis fins deixar enrera el cel.
posted by Eddie Pou at
9:50 a. m.
1 Comments:
I jo a tu, Jose? Que ja et trobo a faltar abans de marxar? Que vas ser una sorpresa des del moment mesiànic en què la llum va entrar per la claraboia de l'Òpera de Verdi i vas començar a parlar del Top 10 de les benzineres? I que la sorpresa es va convertir en amistat gairebé sense proposar-nos-ho? Ets una de les persones més intel·ligents i cultes que conec, de qui he après molt menys del que em queda per aprendre. Un tio brillant. Gràcies per il·luminar-me tot aquest temps!
(He suposat molt alegrement que eres el Jose, encara que el post no anés signat. Si no és el cas, posa-hi el teu nom al final i et contestaré. Segur que tinc alguna cosa a dir-te (Nadie se libra. Ni Esther. Ni Lina.) De moment, però, ja saps què penso d'un dels paios més de puta mare d'aquesta casa.)
é
By
Eddie Pou, at 11:47 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home