Complejo de Eddie Pou

dimarts, de febrer 28, 2006

The End

Todavía no me hago a la idea.

Hay muy poca gente capaz de hacer que los que le rodean sean mejores profesionales y mejores personas, estos americanos tienen mucha suerte de hacerse con una de ellas. (Eso si, no me imagino como sonarán las frases chorras de Edu en inglés...)

Después de tantas y tantas malas frases, de tantos y tantos cafés juntos y de tontos y tontos chistes, pilla los bártulos y se va, sin más.

Un vacío difícil de llenar.

Una abraçadeta.

1 Comments:

  • Com vols que sonin, Ricard? Fatal. Les meves parides tenen l'habilitat de sonar igual de malament en qualsevol idioma. Allà potser aprofito el tema de l'accent perquè s'oblidin del contingut. Creuem els dits!
    Et trobaré molt a faltar, chavalote. Els cafès sense tertúlia/rajamenta no són el mateix. I els cafès americans ja són dolents d'entrada! Imagina't. Però durant aquest temps han estat molts més moments que els dels cafès. Tens molt per aportar, nene, en tots els sentits. Gràcies pels cops de mà, per la paciència cada cop que et venia amb alguna comèdia de la meva màquina i per riure (encara que no volguessis) les bromes dolentes. Per intentar ensenyar-me a jugar a cartes i per les escapades a Antifaz. Per les anàlisis d'estadístiques d'Attitudes i les idees del vestidor interactiu de Nike. Ets molt bo, tito. Moltíssimes gràcies per tot i ens veiem (si algun dia et connectes) al messenger. O a Miami, si vols venir.
    Una abraçada de Teletubby,
    é
    PS. Mai m'has deixat Pitch Black. Que consti en acta, mamon.

    By Blogger Eddie Pou, at 3:30 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home