Complejo de Eddie Pou

dimecres, de març 01, 2006

1492 + 2006

Bona sort, Edu Colón, en la teva conquesta.

xxx

posted by Eddie Pou at 9:24 p. m.

1 Comments:

  • Hola reinamora.
    He trigat tant a contestar-te, que les interferències del temps gairebé han tingut temps de tornar-se físiques. Intentaré fer veure que va ser ahir que vas penjar el teu post (el segon), ignorant el dictat tictac dels rellotges.
    Jo no sé si la meva aventura serà una conquesta, però tinc molt clar que el teu serà un futur brillant. No pot ser d'una altra manera. Sóc subjectiu, ho sé, però el camí que has escrit fins ara no deixa cap lloc al dubte. Copy, realitzadora, cantant de SingStar... només has de triar què vols fer i seguir el teu propi camí. M'encantarà ser espectador de primera fila dels teus èxits. Em dic Edu Pou. Recorda-te'n, si et sents sola a la cumbre. :-)
    Per acabar, i amb el risc de la sensibleria més carpetera, et passo el poema de Cortázar de què et vaig parlar ahir mateix, que tracta d'absències, de distàncies, que no acabo de entendre (encara que no cal) i que, segurament, no té gaire a veure amb nosaltres, però que m'agrada, de totes maneres:

    HABLEN, TIENEN TRES MINUTOS

    Hablen, tiene tres minutos
    De vuelta del paseo
    donde junté una florecita para tenerte entre mis dedos un momento,
    y bebí una botella de Beaujolais, para bajar al pozo
    donde bailaba un oso luna,
    en la penumbra dorada de la lámpara cuelgo mi piel
    y sé que estaré solo en la ciudad
    más poblada del mundo.
    Excusarás este balance histérico, entre fuga a la rata y queja de morfina,
    teniendo en cuenta que hace frío, llueve sobre mi taza de café,
    y en cada medialuna la humedad alisa sus patitas de esponja.
    Máxime sabiendo
    que pienso en ti obstinadamente, como una ciega máquina,
    como la cifra que repite interminablemente el gongo de la fiebre
    el loco que cobija su paloma en la mano, acariciándola hora a hora
    hasta mezclar los dedos y las plumas en una sola miga de ternura.
    Creo que sospecharás esto que ocurre,
    como yo te presiento a la distancia en tu ciudad,
    volviendo del paseo donde quizá juntases
    la misma florecita, un poco por botánica,
    un poco porque aquí,
    porque es preciso
    que no estemos tan solos, que nos demos
    un pétalo, aunque sea un pasito, una pelusa.

    By Blogger Eddie Pou, at 2:05 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home